Els Viatgers De La Gran Anaconda

Al regne d'eSwatini, abans Swazilàndia, el rei Mswati III tria una nova dona cada any durant el festival de la Reed Dance, "dansa de la canya". En aquesta època els clans i els pobles d'arreu del país organitzen literalment camions carregats de noies verges, disposades a oferir-se al monarca com a esposes. Es tracte d'una gran celebració de la que es considera l'última monarquia absolutista d'Àfrica on els partits polítics estan prohibits per la Constitució, igual que ho està publicar noticies dolentes als diaris. Oficialment, el rei Mswati III té dues dones, si bé, pel cap baix, se n'hi coneixen una quinzena. La poligínia és una pràctica ancestral en aquest país de l'Àfrica austral. La llegenda diu que el mateix avi de Mswati III tenia cent vint dones i centenars de fills. Sobre el rei d'eSwatini, popularment "el Lleó", hi gravita l'eix que vertebra la nació. És un personatge estimat i respectat, però ni se'l toca ni se'l mira i qualsevol súbdit que li demani audiència s'haurà d'acostar al tron a quatre grap

Aterrem a Molokai, a l'arxipèlag de Hawaii per conèixer de prop els misteris que s'amaguen en alguns dels racons més inaccessibles de l'illa. Amb el periodista de viatges Jordi Canal Soler a l'espai "Viatges per la història". Us parlarem dels "Nòmades digitals". Aquesta és la història d'una nova generació de viatgers que viuen més en el món virtual que en el que anomenem real. A l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa" amb el viatger i escriptor Josep Maria Romero. A l'espai "Les llengües de l'Anaconda" ens endinsem a conèixer "L'ainu, Japó". Aquesta és la història d'una llengua que gairebé ja no parla ningú: l'ainu, al Japó. Ni la majoria dels mateixos japonesos tenen coneixement de la seva existència. Amb David Valls, lingüista.

En algunes tribus del sud d'Angola els pentinats sobretot de les dones, però també d'alguns homes, no son només un element de bellesa sinó també d'identitat. El trenat o altres formes dels cabells indiquen la pertinença a un grup cultural, a banda de l'estatus civil o el social. Hi ha tribus amb pentinats molt complexos que inclouen, per exemple, l'ús de perruques fetes amb fang i branques. És tracte d'un cas viu, únic al món. En funció del pentinant que llueixen les dones, les grans conservadores de les tradicions, podem saber si son mwila, handa o kubal. També si estan casades, han tingut fills o son dones d'un home polígam, etc. En el cas de les nenes, un pentinat pot indicar les que estan en procés de "fico", d'iniciació, una transformació que pot durar anys. "Angola", afirma l'antropòleg, Joan Riera, "és un dels països més interessants que queden al món per conèixer".

Reprenem el camí pels pobles de l'Àrtic, amb l'antropòleg especialista en la regió Francesc Bailón: tornem a Siorapaluk la població habitada de forma natural més septentrional del món, on tan sols hi viuen 85 persones de forma estable i on volia arribar en Francesc. També seguim els passos de Josep Maria Romero, que ens acosta a la problemàtica que viuen i pateixen els petits productors de cafè a Tailàndia, dins l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa". Us proposarem noves lectures de viatge: el viatger, escriptor i editor, Enric Soler ens acosta el món a través de la literatura.

Quan la periodista Marta Valls va arribar a Amman, Jordània, la gent li preguntava de quina tribu era. Marta Valls va viatjar a Jordània per fer un voluntariat entre els beduïns del Wadi Rum. Així que se'n va anar a viure al desert. Primer no en va ser conscient, però quan feia un temps que hi era, va observar que en aquells pobles perduts del desert no hi havia dones. "Passejaves pels carrers i deies: on són les dones? Llavors me'n vaig adonar", recorda la Marta. "En realitat, la vida que feia al Wadi Rum era la vida d'un home. Ells entenien que jo era estrangera, no formava part de la seva tribu i, per tant, el meu honor no era important". No calia salvaguardar-lo per evitar que posés en perill l'honor de la tribu. El Wadi Rum és el desert de les muntanyes. En alguns llocs la sorra és vermella com al planeta Mart. En d'altres és blanca i marró o fins i tot de color negre. Els beduïns acostumaven a dir-li a la Marta: "El desert és un lloc terrible, implacable, però qui l'ha conegut mai deixarà de tornar-hi".

Les anomenen "illes felices", però en realitat son les "illes tristes". Aquest arxipèlag remot i mal comunicat de la Melanèsia afronta com pot els efectes nocius derivats de l'augment del nivell dels oceans per l'escalfament planetari i també d'una desforestació inhumana. Si no s'atura, afirmen les organitzacions conservacionistes, la selva pot desaparèixer d'algunes de les illes Salomó en només tres anys. La depredació de boscos, plens de grans arbres de fustes precioses, és salvatge, i els efectes sobre la població nadiua, devastadors. Només un petit llogarret, amagat en les profunditats del bosc, s'hi resisteix: Zizule. Allà els seus habitants es neguen a vendre els arbres, llar dels esperits. Territori sagrat. El periodista i reporter Nicolás Valle fa un viatge fins a la remota Zizule per conèixer de primera mà aquest llogarret i la vida de la seva gent, que en ple segle XXI fan vida completament al marge del món exterior.

Cada 24 d'octubre el sol desapareix a Siorapaluk, al nord-oest de Groenlàndia, i ja no torna a brillar fins al 15 de febrer. Comença la llarga nit àrtica a la població habitada de forma natural més septentrional del món... si no es tenen en compte altres poblacions habitades però artificials, com ara bases militars, estacions de recerca, etc. Amb gairebé quatre mesos de foscor, no és estrany que a les cases de Siorapaluk no hi hagi persianes. Si bé tampoc n'hi ha en moltes altres poblacions de les zones àrtiques i nòrdiques. Es tracta d'aprofitar al màxim el més mínim raig de llum solar. Aquí, més que en qualsevol altra zona del planeta, la llum del sol ho és tot, és la vida. Si bé a vegades també pot jugar males passades. Va ser gràcies a l'ombra que Robert Peary projectava sobre el gel a les fotografies de la seva suposada conquesta del pol nord, el 6 d'abril del 1909, que es va determinar que, en realitat, el tenaç explorador nord-americà mai hi va arribar. Aquell dia, el sol del pol nord s'hauria situat j

Diuen els indis que Chandigarh no és una ciutat índia, però en canvi, tots els indis que hi viuen afirmen que és la millor ciutat de l'Índia per a viure-hi. Potser no sembla índia, perquè és la única urbs del país on les vaques –sagrades pels hindús- no poden circular lliurament pel carrer com fan en la resta. Oficialment, Chandigarh també és la ciutat més neta de l'Índia, i la que gaudeix de la renda per capida més elevada de tot el país. Títols que no son poca cosa en un país on hi viuen més de mil tres-cents milions de persones. Del que no hi ha cap dubte és que Chandigarh, és el somni fet realitat de Charles-Édouard Jeanneret-Gris, més conegut per Le Corbusier. Un projecte urbanístic de ciutat del segle vint-i-ú cristal·litzat a l'Índia del segle vint. Això si, sense el número 13, exclòs pel genial arquitecte i urbanista convençut que portava mala sort. Una metròpoli pensada i feta a la mida de les persones, que és possible recórrer en cotxe, a peu o amb bicicleta... amb el permís del sol.

El Sudd, és un gran desert d'aigua i nenúfars. És aquesta la màgia, el terror i la bellesa de l'última regió salvatge d'Àfrica.

Al llarg d'aquest episodi, us parlarem dels observatoris astronòmics del Mauna Kea. Des del cim d'aquest volcà massiu de les illes Hawaii, es pot observar un dels millors cels de la Terra i contemplar els mateixos estels que van ajudar els avantpassats dels hawaians a trobar aquest arxipèlag. A l'espai "Viatges per la història", amb Jordi Canal Soler, periodista de viatges. Ens arribarem a Dhaka. No és una ciutat fàcil i menys encara ho era anys enrere. Josep Maria Romero rememora un dels seus primers viatges a la capital de Bangladesh. A l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa". I ens aproparem a la séquia de Manresa. Està considerada un prodigi de l'enginyeria hidràulica. Aquesta séquia és el camí que seguirem amb Joan Portell, viatger, pedagog i escriptor. A l'espai "Camins de casa".

Mauna Sese és una dona gran, una dona sàvia, que explica contes al pati de casa seva, a Porto-Novo, Benín. Quan l'Agnés Agbotón torna a Benín, la busca, de fet, la recerca és mútua, igual que l'objectiu: reunir-se per parlar de contes. A l'entorn de Mama Sese també s'hi apleguen nens i nenes, i adults, que volen escoltar els relats i les rondalles d'aquesta dona fidel seguidora de la vella tradició oral africana. En els seus contes s'hi combina l'univers fabulós d'un món de fantasia, amb elements de la vida quotidiana africana on els presents s'hi poden reconèixer. També s'hi amaguen intencions morals i didàctiques. Des de molt antic, els contes i les faules, han servit com a vehicle de transmissió de coneixements en bona part de l'Àfrica. Ja sigui asseguts a l'ombra d'un vell baobab o al pati de casa, com és el cas de Mama Sese. Els contes d'Àfrica, amb Agnés Agbotón, filòloga.

Immersió nocturna amb rajades gegants. Probablement una de les experiències més emocionants que és possible viure en el nostre planeta. A l'espai "Viatges per la història", amb Jordi Canal-Soler, periodista de viatges. "Hawaii, de volcans i deesses". L'experiència i el cost de viure vora el Kilauea, un dels volcans més actius del món, sotmesos als capricis de la deessa Pelé. A l'espai "La mirada de l'Anaconda". "Love hotel". L'experiència d'allotjar-se en un love hotel del Japó, un establiment tan característic del país com els hotels càpsula i utilitzat quotidianament amb naturalitat per tota mena de persones. Narrat en primera persona per l'escriptor i viatger, Josep Maria Romero. A l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa". "Idiòfons". El lingüista David Valls ens introdueix en el món dels idiòfons, paraules que descriuen una idea o un concepte, a través del so. A l'espai "Les llengües de l'Anaconda".

Quan una persona mor en alguna de les comunitats ifugao del nord de l'illa de Luzón, a les Filipines es fa una festa. S'asseu al difunt en una cadira, cobert per un llençol blanc, i durant dos o tres dies la família i els amics celebren els rituals preceptius al seu voltant, sacrifici d'algun porc o d'alguna gallina i ingesta de cervesa, incloses. Si bé ara, l'enterrament ja no consisteix amb deixar penjat el taüt del difunt d'un penya-segat. Filipines és una de les últimes fronteres en vies de ser descoberta... per viatgers d'aquí. Però no és fàcil, l'arxipèlag te més de set mil illes de les quals només unes dues mil estan habitades de forma permanent. Quan el periodista Ramón Vilaró va aterrar a Filipines fa uns quants anys, una cosa li va quedar clara: el país que contemplava era espectacular. Tornar-hi era d'obligat compliment. Vilaró va complir i Filipines ha estat una constant en la seva vida. Tant que n'ha publicat un llibre: "Mabuhay, benvinguts a les Filipines". Viatgem a Filipines, amb el periodista

Sudan del Sud. Aquest és el país més nou del món amb la gent, probablement, menys contaminada per la civilització occidental. Passarem per Toposa, Gie o Larim, on fan vida despullats. És un país de gegants on les dones dels pobles dinka, nuer o mundari fan de mitjana 1,85 m d'alçada i els homes freguen els dos metres. Un viatge a la terra de la gent nua, amb l'antropòleg i viatger Joan Riera. Amb el viatger de la Gran Anaconda en marxa, J. M. Romero viatja fins a la ciutat utòpica d'Auroville, a l'Índia, i rememora una pàgina transcendental de la seva vida. A la secció "El viatger de la Gran Anaconda en marxa" amb Josep Maria Romero, viatger i escriptor.

"L'enigma Diatlov". Aquesta és la història d'un viatge i d'una terra al bell mig dels Urals, hàbitat dels mansis, un dels primers pobles de Sibèria, i que conté un misteri irresolt. En parlem amb Josep Lluís Alay, professor d'Història d'Àsia de la UB, a l'espai "Pobles d'Àsia". "El viatger de la Gran Anaconda en marxa" passeja pel centre comercial més luxós de Bangkok, Siam Paragon, i ens descobreix algunes de les sorpreses que amaga. A la secció "El viatger de la Gran Anaconda en marxa", amb Josep Maria Romero, viatger i escriptor. I de cara a l'estiu descobrim els camins de ronda amb l'escriptor, pedagog i excursionista Joan Portell. Ens fixem en els camins de ronda menys transitats. A l'espai "Camins de casa".

L'investigador Jofre Rocabert va viatjar al "país dels tractors", amb la curiositat de saber com era el lloc on es va acabar la Unió Soviètica. Perquè va ser allà on es va firmar el Tractat Bialowieza que certificava la dissolució definitiva de l'URSS. En Jofre va entrar a Bielorússia en tren. I no va decebre'l. També ens arribem a Ladakh, on el viatger de la Gran Anaconda J. M. Romero rememora un viatge gairebé iniciàtic. Corria l'any 1976, i aquell antic regne himalaià era tot just obert als estrangers. A l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa". A l'espai "La mirada de l'Anaconda". "Eswatini". Aquest és el nou nom de Swazilàndia, un petit país atrapat entre Sud-àfrica i Moçambic. L'illa Robinson Crusoe forma part de l'arxipèlag de Juan Fernández, a Xile. I com tantes d'altres amaga una història insòlita. A l'espai "Illes remotes".

Els anys 40-50 del segle XX, els nord-catalans van prendre una decisió que va acabar afectant per sempre el mapa lingüístic d'aquelles contrades: van decidir, majoritàriament, deixar de transmetre la llengua als seus fills i parlar-los en francès. La decisió va suposar una interrupció, un tall del que havia estat un fet continu durant els últims mil anys: la transmissió del català. Al darrere d'aquell propòsit s'hi amagaven les dures polítiques d'un estat per imposar el francès en tots els territoris sota el seu control, fet que venia de lluny i que portava implícita la prohibició de les altres llengües. En aquest sentit, David Valls, lingüista, recorda les paraules del rei Lluís XIV, el monarca absolutista que va subscriure la partició del territori català. El Rei Sol va arribar a dir: "L'ús de la llengua catalana em repugna i és contrari a la dignitat de la nació francesa." El català de la Catalunya Nord, amb el lingüista David Valls. A l'espai "Les llengües de l'Anaconda".

En aquest capítol del programa parlem amb l'escriptor, editor i especialista en història i antropologia de les religions, Agustí Pàniker, ens introdueix en el món dels Xamans, aquests homes i dones intermediaris entre l'univers dels humans i el dels esperits. A l'espai "El somnis de Shitala". També a l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa" us explicarem coses de "El lotus blau". Inspirat en el còmic homònim de Tintin el viatger i escriptor, Josep María Romero, ressegueix les passes del petit reporter belga per Shanghai. Viatgem fins a Somàlia. Vet aquí la història d'un estat fallit de l'Àfrica oriental. A càrrec del viatger, periodista i escriptor, Sergi Ramis. A l'espai "Geografies". Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la gran Anaconda".

Descobrim alguns dels tresors de Gabon, a l'Àfrica, com els parcs nacionals de Luango i Lalopé, de la mà del conservacionista i viatger Xavier Surinyach. L'aventurer explica com ha resseguit l'ombra de l'elefant de selva, ha contemplat la dansa de les balenes geperudes i ha cercat hipopòtams practicant surf vora la costa. També ha passat per la capital, Libreville, la ciutat amb el consum de "champagne" per càpita més elevat del món. Acompanya'ns, si et ve de gust, a "Els viatgers de la gran Anaconda".

Una nova etapa del periple marítim dels navegants Laura Alameda i Joan Antoni Afonso. A l'espai "Cinc anys sense mitjons". Superat l'estret de la Sonda, entre Java i Sumatra, a Indonèsia, la navegació amaga perills inimaginables. Els nostres navegants s'acosten a Singapur i a l'estret del mateix nom, el lloc del món amb més trànsit de grans mercants. N'hi ha tants que cal navegar fent ziga-zagues per esquivar-los. També anirem a un petit territori a la regió italiana de la Ligúria, a Seborga, que es va autodeclarar independent... però no va obtenir reconeixement de ningú. Amb el periodista, editor i viatger Sergi Ramis a l'espai "Geografies". Anirem de botigues xineses. Una visita als peculiars comerços xinesos d'Àsia i els rars productes que s'hi venen. Amb el viatger i escriptor Josep Maria Romero, a l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa". Descobrim els Nukaks del Guaviare, Colòmbia. Aquest poble de selva afronta amb idees imaginatives l'amenaça de la seva pròpia extinció. A l'espai de noticies