Els Viatgers De La Gran Anaconda

Carmen Rohrbach se'n va anar al Iemen, el país de la reina de Saba, i va explorar sola, en camell, el món muntanyós d'homes, tribal i antic que s'hi amaga. Això sí, de la reina de Saba, ni rastre. Ana María Briongos es va integrar al món secret de les dones d'un altre país islàmic, l'Afganistan, abans que les guerres i els talibans capgiressin el país i el fessin retrocedir segles en el temps. Sylvain Tesson va voler resseguir la ruta de la retirada de l'exèrcit napoleònic, l'any 1812, en l'intent fracassat d'envair Rússia. "El colós de Marussi" és l'última proposta de viatge literari de l'Enric Soler, editor, escriptor i viatger. Tot plegat són "Rius de tinta" que flueixen per fer-nos sentir més a prop del món.

El viatge espacial és l'autèntic viatge, el més extrem que es pot fer. Realment consisteix a abandonar tot el que coneixem d'una manera radical i absoluta i endinsar-nos en un món del tot diferent del que tenim. L'espai és un pas més enllà cap a un medi absolutament hostil d'on no sempre és fàcil tornar. Amb què ens trobaríem, per exemple, en un viatge pel sistema solar on habitem? Planetes, llunes, cometes errants, anells d'asteroides. Mons que no ens podem ni imaginar: de gel, de foc, amb volcans actius però alhora amb un fred espantós que ho glaça tot a l'instant. Mons aquàtics amb rius, cascades i llacs, però no pas d'aigua, sinó de metà. Cels taronja o negres. Ni tan sols la imaginació pot abastar el que hi ha més enllà. Un passeig pel sistema solar, a l'autoestopista galàctic, amb Toni Pou, físic i periodista científic.

L'existència de Tebas, l'antiga capital faraònica, es remunta més de cinc mil anys en la història de la humanitat. La urbs està documentada des del 3100 aC. Fins i tot abans. "La ciutat de les 100 portes", per Homer, la "dels palaus", pels àrabs, o "la poderosa", pels antics egipcis. A banda del record, se'n conserva una de les construccions més sublims dels homes: el temple de Karnak, a l'actual Luxor, considerat l'edifici cultural més gran i més important d'Egipte. Una joia arquitectònica de vertaderes proporcions faraòniques, aixecada al llarg de mil anys. Perquè, en aquella època llunyana, els homes construïen per a un Déu i les construccions havien de ser sublims. Però, com era la vida a la llar d'un Déu? Ho reviurem amb Irene Cordón, Doctora en Arqueologia i Historia Antiga per la UAB. Qui millor que ella per conduir-nos, en el present, per un apassionat viatge pel passat. El braçalet de Nefertiti, amb Irene Cordón.

El viatge espacial és l'autèntic viatge, el més extrem que es pot fer. Realment, consisteix a abandonar tot el que coneixem d'una manera radical i absoluta i endinsar-nos en un món del tot diferent del que tenim. L'espai és un pas més enllà cap a un medi absolutament hostil d'on no sempre és fàcil tornar-ne. Amb què ens trobaríem, per exemple, en un viatge pel sistema solar on habitem? Planetes, llunes, cometes errants, anelles d'asteroides. Mons que no ens podem ni imaginar: de gel, de foc, amb volcans actius però alhora amb un fred espantós que ho glaça tot a l'instant. Mons aquàtics amb rius, cascades i llacs, però no pas d'aigua sinó de metà. Cels taronges o negres. Ni tant sols la imaginació pot abastar el que hi ha més enllà. Un passeig pel sistema solar, a l'autoestopista galàctic, amb Toni Pou, físic i periodista científic.

Sud-Àfrica és un país enorme, hiperric i sociològicament fascinant. Un estat amb forts contrastos, en mutació permanent; evidentment, farcit de contradiccions i amb el racisme com un mal endèmic que l'abolició oficial de l'apardheid no va eliminar. Un mal perceptible allà on vagis, ja sigui Ciutat del Cap o Johannesburg, amb el centre financer convertit en una mena de Gotham City o de Mad Max. Captaires i gent del carrer de tota mena ocupen els gratacels des que el cor financer de la ciutat es va abandonar als anys 80. Han tapat les finestres trencades amb cartrons, han enteranyinat amb cables els espais i han convertit en habitatges el que fa dècades eren oficines. Joan Riera penetra en aquest món sòrdid, d'estètica postapocalíptica i ens en fa un retrat. Són altres món amb Joan Riera, antropòleg.

L'existència de Tebas, l'antiga capital faraònica, es remunta més de cinc mil anys en la història de la humanitat. La urbs està documentada des del 3100 aC. Fins i tot abans. "La ciutat de les 100 portes", per Homer, la "dels palaus", pels àrabs, o "la poderosa", pels antics egipcis. A banda del record, se'n conserva una de les construccions més sublims dels homes: el temple de Karnak, a l'actual Luxor, considerat l'edifici cultural més gran i més important d'Egipte. Hi anirem amb Irene Cordón, Doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB. Qui millor que ella per conduir-nos, en el present, per un apassionat viatge pel passat. El braçalet de Nefertiti, amb Irene Cordón.

Durant molt de temps, els inuit han viscut aïllats. No només de la resta del món, sinó entre les seves mateixes comunitats nòmades acostumades a viure de manera molt disseminada. S'explica que quan una persona de la comunitat emmalaltia de forma greu, li feien una "casa de neu" perquè acabés allà el trànsit per la vida. I un cop havia traspassat, era fonamental que sortís de la casa per la porta del darrere, no pas per la del davant, perquè això hauria portat mala sort als caçadors i al grup sencer. Prèviament, ja l'havien vestit com si hagués d'anar-se'n de viatge. Però si moria a casa, llavors era obligat llençar-ho tot. Hi havia la idea que la mort ho podia contaminar. Aquests i molts altres costums il·lustren la manera inuit d'afrontar el viatge més llarg. En parlem amb Adolf Beltran, periodista.

Durant molt de temps, els inuit han viscut aïllats. No només de la resta del món, sinó entre les seves mateixes comunitats nòmades acostumades a viure de manera molt disseminada. S'explica que quan una persona de la comunitat emmalaltia de forma greu, li feien una "casa de neu" perquè acabés allà el trànsit per la vida. Prèviament, ja l'havien vestit com si hagués d'anar-se'n de viatge. Però si moria a casa, llavors era obligat llençar-ho tot. Hi havia la idea que la mort ho podia contaminar. Aquests i molts altres costums il·lustren la manera inuit d'afrontar el viatge més llarg. En parlem amb Adolf Beltran, periodista.

Zanzíbar apareix en l'imaginari com l'illa somiada. Una autèntica perla enmig de l'aigua maragda de l'Índic. Però els mites són mites. Perquè la Zanzíbar real apareix amb els seus clarobscurs, com tots els racons de la Terra. No hi ha yin sense yang. I més enllà de les platges de sorra blanca amb cocoters banyades per un mar transparent, Zanzíbar amaga un passat fosc d'abusos i d'esclavatge. L'illa va albergar el mercat d'esclaus més gran del món. Entre el 1830 i el 1873 es calcula que s'hi van vendre uns sis-cents mil homes. Però aquest només és un dels secrets amagats a Stone Town. Ara, Zanzíbar i la seva capital, diu Francesc Miralles, vindrien a ser com una entrada tova a l'Àfrica, una porta d'entrada a l'Àfrica negra per a la gent que té por de l'Àfrica. En definitiva, una illa amable d'un país amable. Viatge a Zanzíbar, amb Francesc Miralles, viatger, escriptor i editor.

Zanzíbar apareix en l'imaginari com l'illa somiada. Una autèntica perla enmig de l'aigua maragda de l'Índic. Però els mites són mites. Perquè la Zanzíbar real ens mostra els seus clarobscurs, com tots els racons de la Terra. No hi ha yin sense yang. I més enllà de les platges de sorra blanca amb cocoters banyades per un mar transparent, Zanzíbar amaga un passat fosc d'abusos i d'esclavatge. L'illa va acollir el mercat d'esclaus més gran del món. Entre el 1830 i el 1873 es calcula que s'hi van vendre uns sis-cents mil homes. Però aquest només és un dels secrets amagats a Stone Town. Ara, Zanzíbar i la seva capital, diu Francesc Miralles, són com una entrada tova a l'Àfrica, una porta d'entrada a l'Àfrica negra per a la gent que té por de l'Àfrica. En definitiva, una illa amable d'un país amable. Viatge a Zanzíbar, amb Francesc Miralles, viatger, escriptor i editor.

A Xavier Vizcaíno li agrada viatjar a través del temps, en el sentit de tornar als mateixos llocs visitats anteriorment. Això li permet observar, diu, l'evolució, els canvis de les regions, de la gent que hi viu i de la seva cultura. Per això va tornar a Panamà, país on ja havia estat l'any 2010. I ha constatat la desaparició d'alguns trets que havien aguantat pràcticament immutables des que Cristòfor Colom va tocar terra en aquesta costa centreamericana, fa més de cinc-cents anys. Xavier Vizcaíno aterra a Panamà, país, diu, que viu sota l'embat d'un autèntic tsunami de religions pentecostals, de tal manera, afirma, que l'agnosticisme és sospitós. Però l'objectiu no era el Panamà "blanc", era "el país dels kuna". Viatge a les illes Kuna amb Xavier Vizcaíno, educador social.

Taiwan és un país que malda per existir, encara que n'hi hagi d'altres que estan disposats a fer qualsevol cosa per evitar-ho. Tot i que després de la Segona Guerra Mundial l'antiga Formosa tenia el reconeixement internacional, la pressió de la República Popular de la Xina ha aconseguit capgirar la situació. En l'actualitat només són 13 els estats que li mantenen el reconeixement oficial. El pes demogràfic i sobretot econòmic de la Xina continental ha aconseguit arraconar la Xina insular, malgrat que també és una potència econòmica i militar. De fet, al món hi ha un grapat de països que no ho acaben de ser perquè la comunitat internacional no els ho reconeix. Sergi Ramis, periodista i editor, enganxa el nas al mapa i ens explica quins són els països que, tot i voler-ho ser, no ho són del tot. A l'espai "Geografies".

Taiwan és un país que malda per existir, encara que n'hi hagi d'altres que estan disposats a fer qualsevol cosa per evitar-ho. Tot i que després de la Segona Guerra Mundial l'antiga Formosa tenia el reconeixement internacional, la pressió de la República Popular de la Xina ha aconseguit capgirar la situació. En l'actualitat només són 13 els estats que li mantenen el reconeixement oficial. El pes demogràfic i sobretot econòmic de la Xina continental ha aconseguit arraconar la Xina insular, malgrat que també és una potència econòmica i militar. De fet, al món hi ha un grapat de països que no ho acaben de ser perquè la comunitat internacional no els ho reconeix. Sergi Ramis, periodista i editor, enganxa el nas al mapa i ens explica quins són els països que, tot i voler-ho ser, no ho són del tot. A l'espai "Geografies".

Va ser la descoberta de plata, i l'obertura de mines per explotar-la, el 1546, el que va convertir Zacatecas en una gran ciutat. La urgència de comercialitzar el mineral va fer sorgir llavors la necessitat de crear camins per transportar-lo. Camins com el Camino Real de Tierra Adentro, que travessava la terra fèrtil dels txitximeques, que van deixar de cultivar la terra i es van convertir en traginers. El camí era la via per al transport de la plata de les reials mines de Zacatecas, Querétaro o Guanajuato, entre moltes altres, fins a la ciutat de Mèxic, on era encunyada. I allà es va convertir en la moneda circulant més preuada de tot el món. Viatgem fins a Zacatecas, a Mèxic, per explorar-ne el llegat cultural. Amb Jordi Canal Soler, periodista de viatges.

Va ser la descoberta de plata, i l'obertura de mines per explotar-la, el 1546, el que va convertir Zacatecas en una gran ciutat. La urgència de comercialitzar el mineral va fer sorgir llavors la necessitat de crear camins per transportar-lo. Camins com el Camino Real de Tierra Adentro, que travessava la terra fèrtil dels txitximeques, que van deixar de cultivar la terra i es van convertir en traginers. El camí era la via per al transport de la plata de les reials mines de Zacatecas, Querétaro o Guanajuato, entre moltes d'altres, fins a la ciutat de Mèxic, on era encunyada. I allà es va convertir en la moneda circulant més preuada de tot el món. Viatgem fins a Zacatecas, a Mèxic, per explorar-ne el llegat cultural. Amb Jordi Canal Soler, periodista de viatges.

Oxford és sinònim d'universitat, la més antiga del món, de tradició i prestigi acadèmic immaculats. Juntament amb Cambridge, són les dues institucions universitàries amb més premis Nobel del món: 47. Pels colleges" d'Oxford hi han passat 26 primers ministres britànics, una trentena de mandataris d'arreu del món i una cinquantena de medallistes olímpics. Tot a Oxford respira vida universitària, ja siguin els parcs d'arbres centenaris, les places o els pubs. I als carrers, l'anar i venir de bicicletes, sovint gens sofisticades, però al capdavall el mitjà de transport habitual. A Oxford tothom va en bicicleta, gent de totes les edats, cadascú al seu ritme, és clar; plogui, nevi o faci sol. Perquè, tal com afirmen els nadius, no és que faci mal temps, sinó que tu no portes la roba adequada. Oxford, amb Jordi Mur, físic especialitzat en tecnologia quàntica i mecànica estadística.

Oxford és sinònim d'universitat, la més antiga del món, de tradició i prestigi acadèmic immaculats. Juntament amb Cambridge, són les dues universitats amb més premis Nobel del món: 47. Pels colleges d'Oxford hi han passat 26 primers ministres britànics, una trentena de mandataris d'arreu del món i una cinquantena de medallistes olímpics. Tot a Oxford respira vida universitària, ja siguin els parcs d'arbres centenaris, les places o els pubs. I als carrers, l'anar i venir de bicicletes, sovint gens sofisticades, però al capdavall el mitjà de transport habitual. A Oxford tothom va en bicicleta, gent de totes les edats, cadascú al seu ritme, és clar; plogui, nevi o faci sol. Perquè, com afirmen els nadius, no és que faci mal temps, sinó que no portes la roba adequada. Oxford, amb Jordi Mur, físic especialitzat en tecnologia quàntica i mecànica estadística.

El totoli és una llengua austronèsica que es parla a Tolitoli, una regió remota al nord de l'illa de Sulawasi, a Indonèsia. O, gairebé, que es parlava, perquè en les últimes dues dècades ha perdut quinze mil parlants... dels vint mil que tenia l'any 2001. Què li passa, al totoli? Per què ha reculat tant en tan poc temps? Maria Bardají, lingüista, ho investiga. No li fa mandra volar per sobre de mig món durant els dos dies de viatge que hi ha abans no s'arriba a Tolitoli. Sobre el terreny, la Maria ha descobert què ha fet perdre parlants al totoli. I també alguna singularitat que trenca la tendència general: Gio, un petit poble on els pares continuen parlant totoli als fills. El més curiós del cas, però, no és que parlin totoli, sinó que fa només 20 anys parlessin una altra llengua: el dondo. Viatge al país del totoli, amb Maria Bardají i David Valls, lingüistes.

Querétaro permet entreveure l'ànima de Mèxic, des dels convents de pedra de la ciutat entaforats Sierra Gorda endins, els missioners franciscans van llançar campanyes metòdiques i brutals a principis del segle setze per forçar els indis a l'esclavatge i el cristianisme. Querétaro és la capital de l'estat homònim. És una ciutat cada cop més industrialitzada que es va establir fa cinc segles per una rara aliança entre els conquistadors espanyols i el governant indi del moment. Querétaro, juntament amb els estats de Zacatecas i Aguascalientes, formen part del Camino Real de Tierra Adentro, el camí que durant segles va connectar les grans ciutats de la plata del qual Querétaro es considerava la porta d'entrada. Viatgem a Querétaro, amb el periodista de viatges Jordi Canal Soler.

A la festa hi havia música a tot drap, hi havia flors, hi havia moltes parades de menjar... i també hi havia molts militars armats, alguns d'ells amb bazuques i llançagranades." Jenn Baljko i Lluís López Bayona acabaven d'arribar a la població de Kyondo, a Birmània. Havien de trobar un lloc per dormir que fos segur. El repte quotidià. A Birmània, els controls militars són constants, no només en les festes. Ja ho eren molt abans de la guerra, quan la Jenn i en Lluís van creuar el país a peu, a un mitjana de 25 o 30 quilòmetres al dia. La pregunta als controls militars de carretera no era d'on eren sinó cap a on anaven. Què hi feien dos occidentals rics caminant vora les carreteres carregats amb fardells inhumans?. Una actitud difícil d'entendre en aquelles latituds. "A peu de Bangkok a Barcelona", amb Jenn Baljko i Lluís López Bayona, viatgers a peu.