Els Viatgers De La Gran Anaconda

En el passat els homes vam ser nòmades. Migràvem. El món se'ns mostrava obert, incert i inexplorat. No hi havia fronteres. En aquest món primigeni, el camí va ser la primera via de comunicació i explica un aspecte fundacional dels éssers humans que en el seu moment es van preocupar d'obrir-los. El traçat del camí mai és atzarós. No és el recorregut més curt entre dos punts, sinó el més senzill. Però la història dels camins és també la història d'un món que s'està extingint. L'habilitat per interpretar un paisatge ja no és una necessitat vital. A les societats urbanes sedentàries, el camí o el viatge ja no els cal per subsistir. Per això ha esdevingut un recurs per a l'entreteniment i l'esbarjo. Pugem a un avió en un racó de món i en baixem en un altre. Recorrem distàncies enormes sense tenir cap coneixement dels camins i paisatges que hi ha sota els núvols. "Camins" amb Agustí Pániker, escriptor i editor, especialista en història i antropologia de les religions.