Vampiresados

RAYMOND SCOTT: Naked city THE DETROIT COBRAS: As long as I have you ANGELO BADALAMENTI: Dance of the dream man JONATHAN BREE: Valetine TOM WAITS: Blue valentine THE VIPERS: Return of the rat DECIBELIOS: Ningún nombre de mujer ALPINO + ALASKA: No sucederá más CLAUDIA MORI E ADRIANO CELENTANO: Non sudecerà più SPACEMAN 3: Revolution SHE PAST AWAY: Rituel THE CRIBS: We share the same skies + Chus Lampreave

Toti Soler: Dansa d'amor Siniestro Total: Ponte en mi lugar Cinerama: Kerry kerry The Spaniels: Goodnite sweetheart goodnite Nacho Vegas: Maldición Dr Feelgood: Milk and alcohol Badfinger: Without you Sepultura: Inner city Los Enemigos: Zumo de kiwi Los Planetas: Himno generacional#83 Ride: Vapour trail Descendents: Coffee mug +BSO Soap (Enredo) +escenes de Antes que el diablo sepa que has muerto

Magnetic Fields: All my little words Pixies: Daniel Boone The Sound: Winning The Orion Experience: Cult of Dionyssus Ilegales & Josele Santiago: Mi calle & Problema sexual Cleftones: Heart and soul Mrs Meier & the Deutsch: Get the past kicked Michelle Gurevich: Lovers are strangers Eskorbuto: Historia triste Miqui Puig: Los Módena Townes Van Zandt: Watin'round to die Jacques Dutronc: Mini mini mini

Tourquoise Days: Grey skies Antònia Font: Calgary 88 Oto: Anyway Dead Man's Machine: Lose your soul Molchat Doma: Volny Maurice Williams and the Zodiacs: Stay Los Enemigos: La Paella Tom Waits: I don't wanna grow up Pearl Jam: Lukin Golpes Bajos: No mires a los ojos de la gente Motörhead: Overkill Serge Gainsbourg: Parce que

El garage, la música dels anys vuitanta, el doo-wop, Lou Reed, els cretins que es pensen que canten bé, les guitarres que molesten a les classes benestants, i fins i tot una dosi de rap combatiu, composen la selecció del darrer Vampiresados d'agost, un festival per a desprevinguts o orelles privilegiades. Vés a saber. Fuck the power baby.

Sessió de perruqueria a Vampiresados. Tinc els cabells que els nens ja em demanen durums i altres coses rares pel carrer. Per tant m'he decidit a fer-me una permanent de "pelazo" en base als condiments habituals que cuinem en aquest programa. Res de l'altre dijous, però per ser agost, què més podem demanar?

L'originalitat ens desborda, i avui fem el negatiu del Vampiresados 78. O sigui que en lloc d'escoltar les versions dels temes de la setmana passada, ens introduirem per via auricular els temes originals, interpretats per alguns dels grans (i altres no tant) d'això de la música. Rock'n'roll

En lloc de dedicar el 78 al sol tal com teníem previst, hem optat per una solució més fàcil. Programa de versions per iniciar l'agost, encara que quan s'emeti per La Veu, segurament ja estarem menjant panellets. Doncs au vinga, a la guerra amb el programa més salvatge de l'emissora!!!!

Ara sí, prou de lluna per una temporada. Rematem l'efemèride amb la tercera tanda de programes dedicats a l'astre, liquidant-lo a cop de hits, cançons desconegudes i un fragment del Man on the moon de Milos Forman. Tot plegat, abans que l'agost ens agafi sense confessar.

Tornem per segona i última setmana a visitar la lluna en forma de cançons i composicions, que la tenen com a protagonista, secundària o simplement d'atrezzo. I de pas escoltem fragments de Capricornio Uno, la pel·lícula que ficcionava un suposat engany respecte a l'arribada de l'home a l'astre. En tot cas a Cuarto Milenio el responsable de ciència de l'ABC afirmava que l'home va ser-hi el 1969. I tractant-se d'aquesta capçalera que mai ha dit cap mentida, qui té pebrots de posar-ho en dubte?

Cinquanta anys després de l'arribada de l'home a la lluna, alguns encara no ens creiem que Armstrong i Aldrin donessin aquell petit pas per l'home però gran brasa per la humanitat. Però sí que estem molt contents del pilot de cultura que s'ha generat a l'entorn d'aquest astre proper i misteriós, al qual algun dia esperem enviar-hi a un nombre significatiu de personatges indesitjables del nostre entorn. Rock'n'roll raw...

Gairebé totes les cançons parlen del què ens passa en el decurs de la vida. Fins i tot les instrumentals, per allò que desprenen, o les més extremes, perquè en un moment o altre tots hem volgut escanyar al veí, o a un parent més o menys proper. Doncs per anar celebrant que l'estiu ha arribat per quedar-se, unes quantes dosi en la nostra fórmula habitual. Avanti il populo!!!

Això mateix germans vampiritzats... el diable, que molt espavilat no ho deu pas ser, es pensava que li estàvem fem una mamada, sobretot per la música que posem, així com molt així com molt així, però llavors, quan ja estava a punt d'arribar a l'orgasme amb tant de doo wop, rock'n'roll, surf, trash metal i freak songs en general, vam arrencar-li els pebrots amb una queixalada a ritme de techno spanish pop... Déu meu, com ens hem de veure.

Vampiresados se suma a la revetlla col·lectiva en què s'ha convertit el món, i des del nostre barri freak de Sant Joan de les Abadesses, iniciem la nostra recapitulació. No esperem rebre el premi Ondas d'aquesta temporada, però tampoc és que ens vingui gaire de gust donar la mà a qui organitza i dona aquells trofeus. O sigui que a prendre pel cul tot.

Ja ho deien els Enemigos que "la vida mata"... Els Ilegales afirmaven que "solo la muerte te salva de la vida"... I el DjNaski ens assegura que només hi ha un camí per fer el bé en aquesta vida: "viure cada segon com si anéssim amb un pal de beisbol a les mans". Doncs au, intenteu no fer-lo empenyar, que l'home està desbocat.

Les pastilles ens han regirat definitivament al pitjor dj del planeta terra, que ara a més es creu que pot anar predicant la bona nova des de les ones. En aquest programa 70 ens parla des del seu alter ego catòlic, apostòlic i afectat per dir-nos quin és el bon camí, i sembrant-lo de cançons que ell creu que són prou bones. Doncs deixem-lo amb la il·lusió i fent el ridícul...

La música dels Vampiresados no està especialment programada per ballar, però tampoc van programar el cervell del seu presentador per pensar com havia de titular-ne cadascun dels capítols. O sigui que com si fóssiu un Llàtzer qualsevol, aixequeu-vos del vostre sarcòfag i balleu, balleu maleïts.

L'inacabable mes de maig ha de destrossar-nos sí o sí. Per acomiadar-lo com a mínim fins d'aquí a un any tirem de la fòrmula habitual a Vampiresados, amb r'n'r, pop, easy listening, doo wop, surf, high energy i el soundtrack habitual d'una sèrie. A més aquest cop sentim tres escenes de la millor (amb diferència) pel·lícula d'Almodóvar "Qué he hecho yo para merecer esto". Mala vida...

Quatre vegades va sonar el timbre i quatre vegades el peregrí va obtenir el sileni per resposta. A l'interior de l'hostal el seu propietari estava massa ocupat escoltant l'easy listening, surf, doo wop, punk, pop, rock'n'roll i altres músiques meravelloses del Vampiresados 67. L'endemà al matí quan va obrir la porta de l'establiment, va trobar al brut i pollós humà recolzat contra la porta. El policia, que aleshores escoltava el podcast del programa, tampoc va sentir el telèfon que volia advertir-la el decés. Mala sort.

I el setè dia déu estava tan cansat que va decidir prendre-s'ho amb més calma, va anar a al quiosc de la platja (després d'inventar-se també una màquina del temps per poder-hi viatjar) i es va comprar uns cacauets, unes xancletes i una tovallola per poder-se estirar a la sorra. I ja que hi era posat va esperar-se fins dilluns per poder escoltar el programa preferit de només dues o tres persones al món. El Vampiresados, clar...