Solidaris

Avui parlem de discapacitat i confinament. En plena segona onada de la pandèmia ens volem fixar en les persones amb discapacitat que viuen en residències i amb les seves famílies. Com els afecten les restriccions, el distanciament físic i els aïllaments involuntaris? L'exalcaldessa de Badalona Dolors Sabaté ens explicarà la història del seu germà Frederic, que té una minusvalidesa des del naixement. Viu en una residència i ha estat set mesos sense poder-lo abraçar. Ara té 63 anys. També parlarem amb Marina Gómez de la Fundació Aspronis i vocal de la junta directiva de DINCAT.

Avui sabrem en quines condicions viuen els refugiats atrapats a l'illa de Lesbos després de l'incendi de fa un mes al camp de Mória, el més gran d'Europa. Gràcies a la fotoperiodista Maria Jou Sol descobrirem la història del Nabil, que és del Marroc, té 49 anys i en porta tres sense poder sortir de l'illa. També parlarem amb Lluís Caelles, sotscap d'Internacional de TV3; Daniel Larios, cooperant de l'ONG Better Days, que treballa amb menors no acompanyats; Gemma Pinyol, directora de Polítiques Migratòries i Diversitat d'Instratègies, i la fotoperiodista Anna Surinyach, col·laboradora del programa. I sabrem com s'ha resolt l'ordre de desnonament de la Greta, a qui vam conèixer la setmana passada.

Avui sabrem quina relació existeix entre salut, desigualtat social i incidència del coronavirus. Coneixerem la Greta. Mare de dues filles, sense ingressos i amb una ordre de desnonament a punt d'executar-se. Gràcies a la xarxa de suport veïnal del barri del Verdum, al districte de Nou Barris, ha pogut alimentar la seva família. També parlarem amb Javier Padilla, metge de família a Madrid i expert en salut pública. És coautor del llibre "Epidemiocracia", publicat a Capitan Swing. I la fotoperiodista i editora de la revista 5W Anna Surinyach ens portarà la història del Malang. Un noi de Gàmbia que es guanyava la vida recollint ferralla a Blanes.

Del porc se n'aprofita tot, diu la dita. Del morro... fins a la cua. Fins i tot els seus fems, que són el millor fertilitzant per als cultius. Però quan els purins s'aboquen tal com raja, en excés i sense depurar, contaminen la terra i l'aire. El 41% de les aigües subterrànies del país tenen restes de purins, nitrats que arriben a la xarxa d'aigua potable, superant el límit permès en 139 pobles i ciutats. Aquest és el preu que hem de pagar per ser la granja d'Europa? A Catalunya som més porcs que persones: 7,8 milions de porcs i en una desena de comarques la densitat arriba als 614 per quilòmetre quadrat, més que en cap altre lloc del món. Escorxem 90.000 porcs al dia, un milió i mig de tones de carn que, sobretot, exportem. I que deixen 4.000 piscines olímpiques plenes de fems. El problema és que tenim massa purins o que no els sabem gestionar? És suficient la moratòria del govern que prohibeix obrir noves granges i ampliar-les en 66 municipis?

La precarietat es fa crònica i els nous pobres ja són una classe social. La ferida de la crisi no cicatritza i les desigualtats s'agreugen. Tenir feina no garanteix arribar a final de mes. A Barcelona i la seva àrea metropolitana, una de cada quatre persones viu en l'exclusió social, sobretot per culpa de l'habitatge. Prop de mig milió de famílies es queden en pobresa severa, després de pagar el lloguer o la hipoteca, especialment les monomarentals i les nombroses. I el 13% no es pot permetre ni comprar medicaments, segons un informe de Càritas. Però el més preocupant és la fatiga de la solidaritat: la guardiola s'ha buidat, les pensions no donen més de si i les famílies vulnerables diuen que no poden seguir ajudant. Creix la xenofòbia i es qüestionen les ajudes socials. I si aquesta pèrdua de drets laborals i socials no es reverteix, veurem aparèixer un monstre polític.

No són superhomes. Amb l'uniforme i el casc no hi ha diferències, però les bomberes dones no són encara ni el 2%. Només n'hi ha 41 al cos de bombers de la Generalitat i sis al de Barcelona. És potser el millor exemple que les feines encara tenen gènere, professions masculinitzades o feminitzades segons estereotips sexistes molt arrelats: la imatge del bomber com un heroi musculat, tot i que ara, amb la tecnologia i la prevenció, la força física és cada cop menys necessària. Si hi ha més dones universitàries i treuen millor nota, per què cobren menys i tenen situacions laborals més precàries? Si les metgesses ja són majoria, per què als hospitals encara manen els homes? Encara hi ha carreres de noi i carreres de noia, que perpetuen la segregació ocupacional i la síndrome de la impostora? Falten dones de coll blau (fusteres, mecàniques, soldadores, electricistes...) i homes amb feines assistencials i de cures. Al "Solidaris", papa jo vull ser bombera!

Prescriu la impunitat? Compte enrere per evitar l'oblit judicial de Pedro Álvarez, última oportunitat abans que al setembre en prescrigui l'assassinat d'un tret al cap fa 27 anys, el 15 de desembre del 1992, a l'Hospitalet de Llobregat. El sospitós, un agent de la policia nacional, només va passar sis dies a la presó i des de llavors tot han estat traves en la investigació policial. Tindrien mil motius per perdre l'esperança, però els seus pares no llancen la tovallola. Avui al "Solidaris", una de les lluites antirepressives més antigues d'Europa! Però de Pedros Álvarez n'hi ha molts. Per què és tan difícil asseure un agent al banc dels acusats? No hauria de ser la primera interessada a fer net, la policia? Ho analitzem amb Anaïs Franquesa, advocada penalista; Sònia Andolz, politòloga i experta en seguretat; Jesús Rodríguez, periodista de La Directa, i Adriana Ribas, portaveu d'Amnistia Internacional a Catalunya.

És el negoci paral·lel que no es veu: les fires i congressos internacionals, com el Mobile, Construmat o Alimentària, disparen la demanda de prostitució fins a un 30%, segons alguns clubs i agències, que també noten les convencions de metges, els grans esdeveniments esportius o, fins i tot, festivals com el Sònar. Quin és l'impacte real? Barcelona s'està convertint en el bordell del sud d'Europa, destinació de turisme sexual de negocis? Què els passa als homes que, quan estan junts, fora de casa i volen impressionar els altres homes, acaben tancant els grans contractes als prostíbuls? En parlem amb el psiquiatre Facund Fora, el sexòleg Ignasi Puig Rodas, en Farid, xofer de VTC, l'abolicionista i autora de "Puta no se nace", Karmele Marchante, i els treballadors sexuals Conxa Borrell i Javier Martínez.

No són quatre lletres, que els criminalitzen, els associen a delinqüència, violència i drogues. No són un acrònim, que els deshumanitza i els cosifica, els condemna a la invisibilitat i l'exclusió social. Els menors estrangers no acompanyats són nens sols, són adolescents, que pateixen l'estigma, l'odi xenòfob que esclata amb atacs als centres d'acollida, les notícies falses que els converteixen en una amenaça, en alarma social. Al "Solidaris" volem desmuntar tòpics, amb dades i estadístiques, però sobretot amb històries humanes, amb casos d'èxit com el de l'Anouar i el Wassim, del Marroc: el Joan, un forner de Reus que es jubila, els ha confiat el seu obrador, els dona feina tot i el laberint jurídic i burocràtic que suposa la llei espanyola d'estrangeria. O com el del Mamadou, de Guinea, que li diu "pare" al Siscu, l'alt càrrec del govern que l'ha acollit, emportant-se la feina a casa.

"Sigueu nets, parleu francès." "Prohibit escopir i parlar patuès!" La construcció nacional francesa es basa, des de fa segles, mani qui mani, en l'hegemonia total d'una llengua i la marginació del català, el basc, el bretó, el cors, l'alsacià o el flamenc. Llibertat, igualtat i, sobretot, uniformitat. La nova reforma del batxillerat de Macron subordina encara més al francès les malanomenades llengües regionals, en desincentiva l'aprenentatge, però els seus parlants es rebel·len contra un lingüicidi que ve de lluny. Al "Solidaris" en parlem, des de La Llibreria Catalana i el col·legi La Garrigola de Perpinyà, amb l'escriptor Joan-Daniel Bezsonoff, els periodistes Júlia Taurinyà i Aleix Renyé, la llibretera Joana Serra i els mestres Alà Baylac-Ferrer i Marta Serra. També entrevistem els impulsors del col·lectiu Perquè visquin les nostres llengües, l'eurodiputat cors François Alfonsi i el diputat bretó Paul Molac, i la lingüista Carme Junyent.

Terol existeix i torna a sortir al mapa. Tot i l'abandonament, la despoblació i la falta d'infraestructures, els que hi viuen s'hi volen quedar i han encès la guspira d'una rebel·lió contra l'Espanya buidada per Madrid. Al "Solidaris" parlem amb els testimonis d'una regió oblidada que, en el darrer segle, ha perdut la meitat de la seva població. Només queden nou habitants per quilòmetre quadrat, setze pobles a punt de desaparèixer, amb el tren més lent d'Espanya i una central tèrmica que té els dies comptats. Però "Terol Existeix!" ja no és només un crit al carrer i vint anys d'activisme, són dos senadors i un diputat decisiu a Madrid, que estan descobrint el pa que s'hi dona (amenaces de boicot per voler existir!), és un baluard contra l'extrema dreta i un moviment que podria estendre's també a Sòria, Segòvia, Àvila o Conca. També analitzem el "sorpasso" de l'economia madrilenya a la catalana, amb els economistes Ramon Tremosa i Gonzalo Bernardos.

Una cosa és que la merda de la muntanya no faci pudor i una altra de ben diferent que portem la merda de Barcelona a la muntanya. La comarca del Berguedà es revolta contra el projecte d'incineradora a l'antiga central tèrmica de Cercs: els prometen 60 llocs de treball directes, 100 més d'indirectes i 130 milions d'euros d'inversió, però veïns i ecologistes alerten de l'impacte per a la salut i el medi ambient de cremar 332.000 tones de deixalles l'any provinents del desballestament de cotxes, la indústria i els ecoparcs de l'àrea metropolitana. Avui, al "Solidaris", el fantasma de la tèrmica, el gran monstre de ciment a la llera del pantà de la Baells, a la C-16, reviu en plena emergència climàtica. L'argument que més val morir enverinat que morir de gana ja no els convenç. En parlem amb els membres de la plataforma antiincineradora Martina Marcet i Antoni Ferran; Jordi Bigues, de la plataforma Residu Zero; Mercè Fuentes, exmetgessa de Vallcebre, i l'alcalde de Cercs, Jesús Calderer.

El Nadal és l'època per excel·lència de regalar i consumir joguines. En els últims anys es comença a parlar del que es coneix com la síndrome del nen hiperregalat: l'actitud d'un infant de no valorar el que rep, només voler obrir més i més regals. Quines són les conseqüències de l'excés de joguines? Com es poden regalar i triar amb sentit comú? I què podem fer amb les joguines que ja no farem servir o que estan espatllades? Des de la Ludoteca Guitard, passem un matí de Nadal responsable amb Imma Marín, de Marinva; la psicòloga Verónica Antón; la coordinadora de l'Espai Ambiental Cooperativa que promou el projecte "Joguines vives", Jennifer Coronado; Mireia Riera, d'Artijoc, i ens preguntem per què la publicitat de joguines continua sent tan sexista amb Neus Parrot, publicista i una de les creadores de "Piensa sexi".

Aquest 2019 s'han complert vint anys de la primera gran mobilització antiglobalització a Seattle, n'ha fet vint-i-cinc de les conegudes com a "acampades pel 0,7%" i trenta des que es va constituir La Fede, l'entitat que agrupa totes les ONGs de justícia global que treballen a casa nostra. Avaluem totes aquestes efemèrides, la feina que s'ha fet i la que queda per fer, amb els activistes Arcadi Oliveras, Esther Vivas, Gabriela Serra, Francesc Mateu i Montse Santolino.

Sous de 500 euros al mes per fer de professor universitari: els falsos associats, precaritzats, suporten la càrrega docent d'una universitat pública catalana que intenta mantenir el seu prestigi malgrat les retallades. La inversió s'esfondra, molt per sota de la resta d'Europa, mentre el vicepresident Aragonès promet una rebaixa del 30% de les taxes si s'aproven els pressupostos del 2020. Però els rectors reclamen 240 milions d'euros més de finançament per resoldre una situació límit: ¿Quin és el futur d'un país que no inverteix en coneixement i investigació? En parlem amb professors associats que treballen en precari, un catedràtic i estudiants. També amb Vera Sacristán, de l'Observatori del Sistema Universitari i Josep Maria Vilalta, secretari executiu de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP).

Trenta-vuit desnonaments al dia. Tres famílies perden casa seva cada dues hores. Fins i tot, ja, en diumenge i sense ordre judicial. I els lloguers alts en són la primera causa. Catalunya lidera el rànquing, encara té les pitjors dades de tot Espanya: un de cada quatre desnonaments es fan aquí, sis de cada deu per impagament del lloguer. Però unes altres polítiques d'habitatge, contra l'expulsió dels veïns, són possibles i ja s'apliquen. A fora: Viena, per exemple, té un 80% d'habitatges de lloguer, el 60% a preu assequible, públics o regulats. Però també arriben a Catalunya: avui al "Solidaris" descobrim l'alternativa dels que entenen l'habitatge com un dret, com un bé d'ús, i no com un negoci, no com una mercaderia. Ni lloguer, ni compra: habitatge cooperatiu.

Avui, al "Solidaris", coneixerem la història del Marc, obligat a visitar el seu pare violent que ara és a la presó, després d'haver assassinat la seva parella. O la de la Mia, doble supervivent, dues vegades víctima: del maltractament del seu pare, però també del seu ex marit. 34 nens i nenes han perdut les seves mares per culpa de la violència masclista a l'Estat, en el que portem d'any. 265 orfes, des del 2013. 30 assassinats pels seus pares o les parelles de les seves mares. Nens i nenes indefensos. En parlem també amb els piscòlegs Marcela San Cristóbal, Mariona Auradell i Oriol Ginés, i amb la Fundación Mujeres.

La sentència del Suprem posa en perill els drets de manifestació, d'expressió, de lliure associació i de dissidència política, retalla la democràcia i agreuja un conflicte polític que mai no s'hauria hagut de judicialitzar. Aquesta és la reacció, la resposta de les ONG, de la societat civil catalana als 100 anys de condemna. A "Solidaris", analitzem la sentència de l'1-O amb els responsables de La Fede, organitzacions per a la justícia global, FundiPau, Justícia i Pau, el CIEMEN i Irídia, que alerten que crea un precedent perillós que criminalitza els moviments socials. ¿Quins són els límits de la desobediència civil i la resistència no violenta?

Això no és el Far West. El fenomen de les patrulles ciutadanes, la proliferació de petits grups que persegueixen i intimiden suposats carteristes, preocupa la policia i els defensors dels drets humans. El risc de jugar a fer de policia sense ser-ho (a més que et trenquin la cara...) és agreujar la sensació d'inseguretat i fer d'altaveu dels discursos xenòfobs, criminalitzant i estigmatitzant els més febles. Entrevistem els Guardian Angels, els BCN Helpers i l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, que ha reintrdoduït la figura del sereno. I ho valorem tot plegat amb el sociòleg i criminòleg Roger Mancho; la portaveu del sindicat de Mossos SAP-Fepol, Imma Viudes; la professora de seguretat internacional Sònia Andolz, i la portaveu de la plataforma ciutadana Tsunami Veïnal, Eva Vila.

Sense pagesia, no hi ha país. I sense preus justos pel raïm, no hi ha Penedès. Els viticultors protesten contra els grans cellers: acusen els gegants del cava d'haver ensorrat els preus un 30%, d'abocar-los a la ruïna pagant-los ara el mateix que fa 20 anys. Dels 1.100 milions d'euros l'any que factura el sector del cava, als viticultors amb prou feines els queden 30 cèntims per quilo de raïm. No és només un problema d'oferta i demanda: ens hi estem jugant un model de societat i els consumidors tenen el poder. En parlem, des de les vinyes de Gramona a Sant Sadurní d'Anoia, amb Francesc Perea, Josep Pascual, Isabel Vidal, Josep Esteve, Jaume Gramona i Elias Martí.