Itinerari Llull, 700 Anys De Viatges I Lletres

A "Itinerari Llull, 700 anys de viatges i lletres" ens expliquen la preocupació de l'autor per adaptar les seus llibres al nivell del lector

Thomàs Le Myésier va compondre diverses anotologies de textos lul·lians per apropar-los a l'àmbit universitari. En sabrem més a l'espai "Itinerari Llull, 700 anys de viatges i lletres"

A "Itinerari Llull, 700 anys de viatges i lletres", la proposta de Llull sobre l'aprenentatge de les llengües a l'escola

Sempre inquiet i actiu, Ramon Llull remarcava la necessitat d'aprofitar al màxim temps que ens ha estat donat. A "Itinerari Llull, 700 anys de viatges i lletres" sentim la seva reflexió

A l'escola Llull proposava començar pels aspectes més generals, i després passar al concrets. A "Itinerari Llull, 700 anys de viatges i lletres" podem escoltar la seva argumentació.

En temps de Ramon Llull, la Veritat, amb majúscules, era unívoca. En la lluita secular entre el bé i el mal, que d'això anava l'oposició entre veritat i mentida, el relativisme i el dubte haurien estat perillosos. A "Itinerari Llull, 700 anys de viatges i lletres" com ho havien de fer els cavaller perquè es respectes la Veritat

La pràctica és tan necessària com la teoria. Si manca una de les dues, el coneixement queda coix. A més a més, Llull creia en la força de la paraula escrita. Avui, malgrat la importància de la imatge, el domini de la paraula continua sent bàsic. Potser més que mai. Podeu escoltar un text de Llull sobre aquests temes a "Itinerari Llull, 700 anys de viatges i lletres"

Ramon Llull tenia ben clar que tot governant, abans de governar, havia d'aprendre a obeir. Si no, sense haver-se posat en el lloc del subordinat, no coneixeria el valor del bon govern: «El fill de cavaller cal que sigui subordinat abans que senyor, i que sàpiga servir senyor, perquè, altrament, no coneixeria la noblesa de la seva senyoria quan esdevindria cavaller.» [LOC, 1, 12] De joves malcriats, sempre n'hi ha hagut. Llull no proposava altra cosa que abaixar-los els fums.

Explica Ramon Llull que, per mantenir l'ordre i la justícia, funció que a l'edat mitjana requeia en els cavallers, es van elegir els millors de cada mil homes: «Calia que la justícia retornés en el seu honrament per temor. I per això es va dividir tot el poble en milers, i de cada miler es va elegir i triar un home més amable, més savi, més lleial i més fort i amb un coratge més noble, amb més coneixements i bona formació que tots els altres.» [LOC, 1, 2] La justícia era una cosa massa seriosa per deixar-la en mans de qualsevol. Tothom hauria de saber-ho.

Miquel Batllori valorava així la importància de Ramon Llull: «Ramon Llull és un personatge dels segles XIII i XIV que, sota múltiples aspectes, ha perviscut viu —sense cap pleonasme— fins als nostres dies. Aqueixa pervivència és una part de la seva vida i de la seva biografia. N'és també una clau d'explicació i una conseqüència. Només des d'aquest punt de vista, perenne en el temps i universal dins l'espai, podem capir alguna cosa de l'essència d'aquest alt personatge.» [1960]

El "Llibre de l'orde de cavalleria" té un començament de pel·lícula. Si el vols conèixer, te l'expliquem a "Itinerari Llull, 700 anys de viatges i lletres"

Ramon Llull era ben conscient de la novetat que implicava l'Art que havia concebut, el seu sistema d'argumentació per demostrar la veritat. Novell saber hai atrobat; pot-ne hom conèixer veritat e destruir la falsedat. Sarraïns seran batejat, tartres, jueus e mant errat, per lo saber que Déus m'ha dat. [Cant de Ramon, estr. 6] Les potencialitats de l'Art de Ramon eren immenses. Ell n'estava del tot segur. Només calia que també la resta de la humanitat se'n convencés. Aviat es va adonar que era més difícil del que es pensava.

Ramon Llull buscava la manera de compondre un llibre que conduís a la veritat, però no l'acabava de trobar. Va decidir anar a Randa per reflexionar-hi: «Ramon va pujar a una muntanya no gaire allunyada de casa seva a fi de contemplar hi Déu més tranquil·lament. Quan encara no hi havia estat una setmana, succeí un cert dia, mentre mirava atentament el cel, que de sobte el Senyor il·lustrà la seva ment, donant li la forma i manera de fer el llibre contra els errors dels infeels.» [Vita III, 14] Acabava de néixer l'Art de Ramon, el seu sistema per trobar i demostrar la veritat. Una de les creacions més extraordinàries, i més peculiars i agosarades, de la ment humana.

Per a Ramon Llull, els únics elogis valuosos són els que parteixen de la veritat, ens ho expliquen a "Itinerari Llull"

En temps dels trobadors, la poesia també tenia una funció política, servia per cantar lloances i també per insultar el rival. A "Itinerari Llull, 700 anys de viatges i lletres" ens expliquen l'opinió de Llull sobre l'ús de la poesia com a instrument de combat

Ramon Llull mostra greus perversions sobre la literatura dels seus contemporanis, especialment pel que fa a la poesia de joglars i trobadors, com ell havia estat durant un temps. A "Itinerari Llull, 700 anys de viatges i lletres", ens ho expliquen amb les seves paraules.

Salvador Dalí no veia contradicció entre poesia i ciència i ho exemplificava amb Leonardo da Vinci i Ramon Llull. Els detalls d'aquest raonament ens els expliquen a "Itinerari Llull, 700 anys de viatges i lletres".

Què se n'ha de fer, de la literatura que no està al servei de Déu, segons el filòsof mallorquí? La resposta a "Itinerari Llull"

Al segle XIII, Ramon Llull, ja es queixava dels governants que no escoltaven el poble. A "Itinerari Llull", podem sentir les seves paraules de l'escriptor sempre crític amb el poder