Comprimits Efervescents

Des d’aleshores, aquells 2 quilòmetres quadrats no han deixat de ser notícia. Una cita que seguiren 30 milions de persones per televisió i que acredità 1500 fotògrafs. Un conte de fades que reuní Hollywood i la vella Europa. Un 19 d’abril l’actriu Grace Kelly i el príncep Rainier protagonitzaven la que també es conegué com ‘Boda del Segle’.

Les ciutats no sempre han sigut els espais que coneguem, ordenats per dispositius electrònics que regulen el trànsit. Imperava la llei del mes fort i, naturalment, primer manaren els cavalls i els carruatges i després els vehicles a motor. I passaren molts anys fins que els vianants, els primers i legítims usuaris de la via pública, recuperaren terreny. Un 18 d’abril instal.laven el primer semàfor elèctric per a vianants.

Hui en dia, continua sent una obra divulgativa de primer ordre, 40 anys després de la seua publicació. Una relat panoràmic que s’endinsa en l’evolució biològica i intel.lectual del gènere humà. I posaria en perspectiva com ningú l’origen i la història de l’univers. Un 17 d’abril, premiaven Carl Sagan amb un Pulitzer pel seu llibre “Els Dracs de l’Edén”.

És el museu més visitat de la ciutat de Nova York i el sèptim de tot el món. 190 mil metres quadrats de superfície que donen la benvinguda a més de 6 milions de visites a l’any. I tot es va quallar durant una visita d’empresaris i amants de l’art a París. Un 13 d’abril es firmava a Nova York l’escriptura fundacional del Metropolitan, més conegut com MET.

La dècada dels prodigis no havia fet més que començar i la carrera espacial calfava motors a marxes forçades. Després de posar en òrbita tota classe d’animals, la Unió Soviètica orquestrà un colp d’efecte que deixà fora de joc el seu oponent nord-americà. Això sí, primer provaren amb un maniquí però el resultat fou un desastre. Un 12 d’abril el cosmonauta Iuri Gagarin es convertia en el primer ésser humà en orbitar la Terra.

Per a ser honestos, resultà ser un pas decepcionant. Segurament per l’excés d’expectació arran de l’anterior visita, el 1910, quan molts pensaren que era la fi del món i es multiplicaren els suïcidis. Alguns conten que el cel fou un espectacle, molt lluny del decebedor trànsit del 1986. Un 11 d’abril arribava al seu punt més pròxim a la Terra el cometa Halley.

És la principal inquilina d’una torre icònica que, popularment, ha heretat el seu nom. Durant segle i mig s’ha encarregat d’anunciar amb rigor les hores en punt del conegut districte de Westminster. Un 10 d’abril es fonia a la Whitechapel Bell Foundry, la campana principal del la torre del rellotge de Londres: Big Ben.

Feia dos mesos que la formació havia sol.licitat la seua inscripció en el registre d’associacions polítiques. Pel mig, tensió, reunions secretes i cessions que molts no perdonarien mai. Tot i que sorprengué un dels seus principals protagonistes a París, un 9 d’abril, després de més de 40 anys desterrat i perseguit pel franquisme, es legalitzava el Partit Comunista.

Ni fanals, ni bústies ni números en les vivendes. Estan prohibits els llums de neó i els establiments de menjar ràpid. És la complicada i peculiar normativa municipal de Carmel-by-the-Sea, un municipi asomat al Pacífic a 180 km al sud de San Francisco. Unes ordenances tan estrictes que animaren Clint Eastwood a presentar-se a les eleccions per a canviar les que no li convenien. Un 8 d’abril, Carmel-by-the-Sea triava un alcalde de cine.

La salut és un estat complet de benestar físic, mental i social i no només l’absència de malatia. És el seu leitmotiv, un ambiciós objectiu que no exclou ningú i pel qual treballen milers de persones tots els dies. Nasqué per a paliar les conseqüències de la Segona Guerra Mundial, que no eren poques. Un 7 d’abril entrava en funcionament l’Organització Mundial de la Salut.

El seu origen se’l reparteixen a mitges dos amics: Spencer Silver i Arthur Fry. El primer inventaria un adhesiu que al principi es va considerar pràcticament inútil, però el segon, sabria donar-li un ús pràcticament infinit. Vora 40 anys després, les noves tecnologies encara no els han pogut jubilar. Un 6 d’abril es posaren a la venda, els primers Post-it.

El complex va ser concebut per un senyor que patia de vertigen. Potser per això, diuen, que les finestres tenien una amplada de tan sols 46 centímetres, unes dimensions ridícules davant la magnificència de l’obra. L’arquitecte Minoro Yamasaki moriria sense saber que la seua creació més cèlebre seria assolada per la inconsciència humana. Un 4 d’abril, a Nova York, inaguraven el World Trade Center.

És primavera a Nova York i per la Sexta Avinguda camina Martin Cooper carregat amb un artefacte extrany. Una rajola de vora un quilo de pes i 33 centrímetres de longitud que hui serà el centre d’atenció de la premsa de la ciutat. Per a sorpresa de tots, Cooper manipula l’artefacte, se l’acosta a l’orella i enceta una conversa. Un 3 d’abril, Martin Cooper feia la primera telefonada, des d’un dispositiu mòbil.

357 episodis de 45 minuts, un capítol de 70, dos telefilms de 90 i un altre més de 135. Si existira la capacitat física i ètica de suportar-ho, comportaria passar-se més de 4 dies sencers sense moure’s de la butaca. Protagonitzat pel millor dels malvats de tots els temps, el serial enganxaria tota una generació de telespectadors. Un 2 d’abril, s’emetia el primer episodi d’una sèrie llegendària, Dallas.

El seu origen no està molt clar, però hi ha una hipòtesi molt acceptada relacionada amb el canvi de calendari allà pel segle XVI. Continua celebrant-se en bona part del món anglosaxó, a França, a Itàlia, a Alemanya, Brasil i, fins i tot, molt més prop del que imaginem. Una jornada equivalent al dia dels Innocents del 28 de desembre. Cada 1 d’abril, en molts punts del planeta se celebra el dia de les bromes, o l’April Fools' Day.

No feia ni 70 dies que havia jurat el càrrec i experimentaria una situació crítica. Una d’aquelles que sempre temen els presidents nord-americans i que tantes voltes, ens ha explicat Hollywood. Però desafortunadament, l’actor-president ni estava en un rodatge ni les bales eren de fogueig. Un 30 de març, disparaven i ferien en un pulmó el president dels Estats Units, Ronald Reagan.

El president François Mitterrand va proposar l’actualització radical, l’ampliació i millora dels accesos al museu. Per això, el 1983, va encomanar el treball a un arquitecte que encarnava eixe esperit: el xinés americà Ieoh Ming Peï. Rellançaria la galeria i, alhora, milloraria alguns aspectes pràctics del recinte. Un 29 de març, s’inaugurava la nova entrada del buc insígnia dels museus de París, la Piràmide del Louvre.

Acabà convertint-se en una travessia penosa que durà setmanes. Un poble en defensa del seu estil de vida que fou obligat a fugir per la força. Abandonaren sa casa i hui és el dia que encara no han pogut tornar. Un 28 de març el Dalai Lama deixava el Tibet per a refugiar-se a l’altre extrem de l’Himàlaia: l’exili de Dharamsala.

Fou víctima del segrest més llarg a Espanya per raons alienes al terrorisme. Esgotada, prima, desorientada i mal vestida, entrà a una gasolinera i li demanà 25 pessetes a l’encarregat per poder comprar un refresc. El responsable de l’establiment va reconéixer-la a l’instant. Un 27 de març alliberaven, després de 492 dies segrestada, Maria Àngels Feliu ‘la farmacèutica d’Olot’.

No se sap molt bé què esperava, però el desafiament fou majúscul. Una carta amb una proposta arriscada per a un règim que ja sabem com se les gastava. Potser haguera estat molt més intel.ligent acceptar-la, però preferiren mantindre el puny tancat. Un 26 de març, el règim franquista negava Joan Manuel Serrat cantar en Eurovisió, en català.